L’hivern del 2026 ha estat molt plujós al conjunt del país i càlid pel que fa a la temperatura. La precipitació acumulada ha superat fins i tot i la registrada durant el plujós hivern 2019-2020 i cal remuntar-se fins al del 1995-1996 per trobar-ne un de tan plujós a Catalunya. El cap de l’àrea de climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), Marc Prohom, ha destacat que el que caracteritza aquest hivern no és un únic episodi extrem, sinó la persistència de situacions favorables a la precipitació durant bona part de l’estació. Segons Prohom, la concentració de llevantades, gotes fredes i fronts atlàntics ha provocat acumulacions molt destacades i generalitzades.
L’Observatori de l’Ebre ha viscut el tercer hivern més plujós dels seus 121 anys de dades, mentre que l’Observatori Fabra n’ha registrat el cinquè d’una sèrie de 113 anys.
Entre els registres de precipitació acumulada destaquen els 657 litres per metre quadrat al Parc Natural dels Ports (Baix Ebre), els 591 al Pantà de Darnius-Boadella (Alt Empordà) i els 583 al Puig Sesolles (Vallès Oriental).
Neu excepcional
També ha estat un hivern molt nivós, especialment al Pirineu oriental. L’estació meteorològica de Núria (Ripollès) va assolir 144 centímetres de neu acumulada, un nou rècord dels seus 26 anys de dades, i que supera els 142 centímetres del gener del 2006.
Un hivern càlid
En relació amb la temperatura, l’hivern només es pot considerar normal a àrees del Pirineu, Prepirineu i zones elevades. A la resta ha estat càlid, com a resultat del balanç entre un desembre càlid, un gener amb valors pròxims a la normalitat i un febrer molt càlid. Aquest comportament tèrmic s’explica sobretot per les temperatures nocturnes elevades, que s’han situat per sobre de la mitjana durant gran part de l’estació, amb poques interrupcions puntuals a principi d’hivern i durant Nadal. A diferència del que és habitual durant l’hivern, la successió de pertorbacions ha limitat els períodes prolongats d’estabilitat anticiclònica. Això ha impedit els típics episodis d’inversió tèrmica a valls i planes interiors, i ha dificultat l’acumulació d’aire fred durant la nit, fet que ha mantingut les temperatures mínimes clarament per sobre de la mitjana, segons relata el cap de l’equip de control de qualitat de dades del Meteocat, Aleix Serra.
El febrer va accentuar aquest caràcter càlid nocturn, amb diversos episodis de temperatura anormalment alta afavorits pels successius episodis de vent. Així, l’11 i 12 de febrer es van batre rècords de temperatura mínima més alta en 13 estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), amb més de 20 anys de dades. Posteriorment, el 24 i 25 es van registrar nous rècords de temperatura màxima en diverses estacions, arribant als 26,4 graus a Benissanet (Ribera d’Ebre). L’Observatori de l’Ebre, amb una sèrie de 120 anys, ha registrat el cinquè hivern més càlid de la seva història.
Episodis meteorològics destacats
Totes aquestes dades són el resultat d’un hivern marcat per una activitat meteorològica continuada. El desembre va estar dominat per diverses gotes fredes que van deixar acumulacions superiors als 200 litres per metre quadrat al quadrant nord-est i a l’extrem sud del país, especialment entre el 25 i el 29 de desembre.
Al gener, el pas de fronts freds i pertorbacions va provocar diversos episodis reiterats de pluja i neu. Entre el 16 i el 20 hi va haver una llevantada que va deixar més de 200 litres per metre quadrat de manera puntual a la Costa Brava i gruixos de neu superiors al mig metre a cotes altes del Pirineu. A finals de mes, una nova pertorbació va portar neu a cotes baixes, en alguns casos per sota dels 500 metres.
El febrer va destacar sobretot pels episodis de vent intens, amb ratxes superiors als 100 km/h al litoral i prelitoral central, i als indrets habitualment més ventosos del país. Alguns cops van superar els 150 km/h a zones elevades.
){kind=link}